Com donar-li temor al silenci si l’únic que et vull compartir
Detalla pel que he de morir
Com negar-me a entregar cap missatge si trenque el mal hàbit i dic
Les coses que em fan emmudir
Com defendre l’estaca clavada, nascuda d’estímuls contraris
Que fan tremolar els sentits
Com ferit incremente les ganes per raptar-te amb delicadesa
Com una suau brisa d’estiu
Gràcies per saciar-me l’esmai amb els llavis que han arrossegat la violència quan note que estàs lluny de mi
Tornaré evocant l’esperit que m’aporta ser constant com una rosa
Que rebrota cada abril
Mosaic de versos t’escriuré quan rebutges l’expressió
Que tracta d’interferir la necessitat de viure en tu
Per decorar els matins, per rendir-nos al desig
Com tensar teories contràries malgrat que al creuar les mirades
No cal forçar més els senyals
Com citar la paraula adequada i així al brindar de matinada
Confirmes que creus més en mi
Enyore envellir amb tu, que quan ens freguem el cos
Et notes que la pell et bull
Recordar que no existia res que fera front al camí
Que tu i jo marcàvem junts
Et contagiaré la immensitat que robe la incomprensió
Quan veig que et ploren els ulls
Pas a pas sempre t’estimaré com la lluna a cada nit
Com l’ànima al teu sospir