Tres moments
Com un caçador seguint petjades
com un saurí buscant aigua
guiat només per l' instint
Aliè als comentaris
deixant de vegades el camí
sempre ha estat així
I he decidit no decidir...
[Divendres al vespre, fa 20 minuts que estem atrapats al cotxe,
i com nosaltres, infinites files de llums vermells frisant
per canviar-se inútilment de carril
Quantes converses avorrides, discussions acarnissades
i pensaments prohibits succeint al mateix temps.
Però aquí dins ningú diu res i és millor així.
Saps que tens un amic quan el silenci no pesa.
Estic molt cansat, els ulls se'm tanquen,
sento sirenes llunyanes d'ambulància
abans de perdre la consciència]
Vull viure en un lloc on l'àmbar del semàfor signifiqui frena
enlloc d'accelera
on no senti una mà invisible empenyent-me
sense cels retallats