Sol
Trepitjant la zona zero, després de totes les converses
dels viatges iniciàtics,
d'amistats que semblen zombis,
després de creure i deixar de creure
en candidats que s'estavellen,
ja no recordo quin es el meu nom.
Sol... per emprendre el vol.
Sense bandera travessant la frontera.
Sol... quan es el que un vol.
Deixo la tristesa i començo a caminar.
Entre cares desdibuixades
que caminen com espectres,
per titulars apocalíptics de la histèria quotidiana,
per a la saliva malaguanyada en opinions reciclades,
jo renuncio
i us dono el meu tros.
Sol... per emprendre el vol.
Neu, primavera, m'espera la frontera.
Sol... quan es el que un vol.
Deixo la tristesa i començo a caminar.
Sol... per emprendre el vol.
Esborrant les empremtes,
papallones al ventre.
Sol... quan es el que un vol.
Deixo la tristesa quan començo a caminar...