Els Catarres, una banda catalana de folk pop formada en 2010, nació en el pequeño municipio de Aiguafreda, ubicado en la comarca del Vallès Oriental. Los tres miembros fundadores, Eric Vergés, Rosó Sala y Jan Riera, comenzaron su andadura musical tocando en bares y pequeñas festividades locales, llevando consigo una atmósfera festiva y letras ingeniosas que rápidamente llamaron la atención del público.
El salto a la fama llegó con la canción "Jenifer", un tema que se propagó rápidamente por la red y se convirtió en un himno espontáneo. Con una historia divertida y una melodía pegajosa, "Jenifer" narraba las desventuras de un chico catalán que se enamora de una chica de familia charnega, es decir, una persona de Cataluña con raíces en otras partes de España. Este éxito inesperado catapultó a Els Catarres a la escena musical catalana en un tiempo récord.
Impulsados por el éxito viral de "Jenifer", la banda lanzó su primer álbum de estudio, "Cançons 2011". Este disco compendió su esencia inicial, mostrando una fusión cautivadora de folk, pop y letras arraigadas en la cultura catalana. La respuesta del público fue abrumadoramente positiva, y el álbum consolidó su popularidad en Cataluña.
Con el tiempo, Els Catarres no se conformaron con su éxito inicial y buscaron ampliar su horizonte musical. Su segundo álbum, "Postals", lanzado en 2013, fue un paso adelante en términos de madurez musical y diversidad temática. Canciones como
Ver BiograFia Completa
Me'n vaig al camp
Ell era un modernet que vivia a Barcelona
treballava en el disseny i vestia l'última moda
no tenia diòptries, tot i així portava ulleres
unes de pasta negra que no estaven graduades
ell era tan feliç pensant que el món girava al seu voltant
tenia la vida per davant
totes les noies se'l miraven amb voracitat
i ell n'assaboria cada instant
El temps va anar passant i gairebé sense adornar-se'n
la ciutat esdevingué la capital de la tendència
amb horror el nostre heroi s'adonà d'aquell desastre
ja no era el més modern, sols un més entre tants altres
botigues de roba "vintage", bars per guiris, festivals,
és la supervivència del més "guai",
un gran parc temàtic de "fashionisme" idiotitzat,
havia arribat l'hora de marxar
Me'n vaig al camp, a viure al camp
trobaré una dona ferma i li plantaré tres fills
viurem en harmonia entre conills
Me'n vaig al camp, a viure al camp
entre porcs i vaques jo trobaré un camí
per tornar a començar i ser feliç
No vols venir amb mi al camp?
El nostre modernet començà una odissea
contra els elements, cercant la seva utopia
els pagesos se'n fotien de la seva poca traça
deien que marxaria amb la cua entre les cames
Però amb tossudesa i voluntat, el nostre heroi tirà endavant
feliç com un porquet en un bassal
ja no enyorava aquella vida on l'aparença ho era tot
per fi havia trobat un lloc al món
Me'n vaig al camp, a viure al camp
trobaré una dona ferma i li plantaré tres fills
viurem en harmonia entre conills
Me'n vaig al camp, a viure al camp
entre porcs i vaques jo trobaré un camí
per tornar a començar i ser feliç
Jo foto el camp, me'n vaig al camp, a viure al camp.
Jo foto el camp, vols venir al camp, a viure al camp.
Jo foto el camp, me'n vaig al camp, a viure al camp.
Jo foto el camp, me'n vaig al camp, a viure al camp.
Me'n vaig al camp, a viure al camp
trobaré una dona ferma i li plantaré tres fills
viurem en harmonia entre conills
Me'n vaig al camp, a viure al camp
entre porcs i vaques jo trobaré un camí
per tornar a començar i ser feliç
Jo me'n vaig al caaaaaaaamp!