Els Catarres, una banda catalana de folk pop formada en 2010, nació en el pequeño municipio de Aiguafreda, ubicado en la comarca del Vallès Oriental. Los tres miembros fundadores, Eric Vergés, Rosó Sala y Jan Riera, comenzaron su andadura musical tocando en bares y pequeñas festividades locales, llevando consigo una atmósfera festiva y letras ingeniosas que rápidamente llamaron la atención del público.
El salto a la fama llegó con la canción "Jenifer", un tema que se propagó rápidamente por la red y se convirtió en un himno espontáneo. Con una historia divertida y una melodía pegajosa, "Jenifer" narraba las desventuras de un chico catalán que se enamora de una chica de familia charnega, es decir, una persona de Cataluña con raíces en otras partes de España. Este éxito inesperado catapultó a Els Catarres a la escena musical catalana en un tiempo récord.
Impulsados por el éxito viral de "Jenifer", la banda lanzó su primer álbum de estudio, "Cançons 2011". Este disco compendió su esencia inicial, mostrando una fusión cautivadora de folk, pop y letras arraigadas en la cultura catalana. La respuesta del público fue abrumadoramente positiva, y el álbum consolidó su popularidad en Cataluña.
Con el tiempo, Els Catarres no se conformaron con su éxito inicial y buscaron ampliar su horizonte musical. Su segundo álbum, "Postals", lanzado en 2013, fue un paso adelante en términos de madurez musical y diversidad temática. Canciones como
Ver BiograFia Completa
Tokyo
Els ulls se’t il·luminen com les nits de París
mil temors de guerra que es desperten dins el pit
i de sobte te n'adones que... tu també tens dret a ser feliç.
Si aturem tots els rellotges i estirem fins l’infinit
aquest breu moment de pausa entre rutines i neguits
si oblidem el que s’espera de nosaltres i fem cas al que sentim...
Queda’t amb mi aquesta nit,
perseguirem l’albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.
Si és un càstig o és un premi encara està per decidir,
a vegades val la pena arriscar-se a patir,
tota nit de borratxera deixa pas a la ressaca pel matí.
I diga’m que és el jutge dels amors i dels instints
potser tots som culpables d’ignorar el que portem dins
però en algun lloc, en algun moment haurem de començar a escriure el destí.
Queda’t amb mi aquesta nit,
perseguirem l’albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.
Queda’t amb mi aquesta nit,
perseguirem l’albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.
Uooo uooo
És el deliri més gran
Uooo uooo
El pols que ens fa moure endavant
Queda’t amb mi aquesta nit,
perseguirem l’albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.
Queda’t amb mi aquesta nit,
perseguirem l’albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.