En la década de los 80, un grupo de jóvenes entusiastas de la música se reunió para formar lo que se convertiría en una de las bandas más emblemáticas del rock catalán: Sopa de Cabra. La banda se originó en Girona, una ciudad en el noreste de Cataluña, España. Sus miembros fundadores fueron Gerard Quintana (vocal), Jaume "Peck" Soler (guitarra), Josep Thió (guitarra), Francesc "Cuco" Lisicic (bajo) y Josep Bosch (batería).
Inicialmente, comenzaron tocando en pequeños locales y bares, ganando popularidad con sus actuaciones enérgicas y su enfoque audaz hacia el rock. A medida que ganaban seguidores, sus presentaciones se volvían más frecuentes y aumentaba la escala de sus conciertos.
En 1989, Sopa de Cabra lanzó su primer álbum homónimo, Sopa de Cabra, que incluyó temas icónicos como "L'Empordà" y "El boig de la ciutat". Esta producción marcó el inicio del reconocimiento de la banda en el ámbito musical catalán y les permitió consolidar su identidad sonora con una mezcla de rock puro y líricas en catalán, algo poco común en ese momento.
Su segundo álbum, La Roda (1990), también tuvo un notable éxito y continuó ampliando su base de seguidores. Canciones como "Si et quedes amb mi" y "Mai trobaràs" se convirtieron en grandes éxitos. Con este disco, la banda no solo solidificó su estilo, sino que también demostró una evolución en su lírica, abordando temas más profundos y personales.
Mil moviments distants,
tot va canviant,
de color i forma, d'expresivitat.
Perdut vaig variant.
vol d'estornells xisclant,
dibuixats en l'aire.
Pintant el cel,
amb balus, amb grocs i amb verds,
a contrallum, amb òxids i vermells.
Amb núvols vells, amb bells ocells.
sempre en present intens.
tot travessant el temps.
El sol se'n va, la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
en el mirall, reflexa sense imatge, la nit caient m'atrapa.
Desperto sense alè, ben blanc.
perdent el pols, ben fred.
buscant respostes als perquès.
Sota un satèl.lit espatllat.
sense òrbita girant.
calidoscòpic el meu cap.
Els astres sento estèrils.
el sistema es va enfonsant.
l'amor és un misteri, no enten de llibertat.
Difós vaig barrejant ingeni amb sons.
caliu amb marbre.
silenci amb sensacions.
El sol se'n va, la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
en el mirall, reflexa sense imatge, la nit caient m'abraça.
I ja la mort no tindrà cap domini,
confosos tots amb l'aire i el vent.
tindrem estrelles vora els peus i els colces,
sogirem de nou si ens enfonsem.
si els amants es perden, no es perdrà l'amor
i encara que enfollíssim tindrem seny.
confosos tots amb l'aire i el vent
i ja la mort no tindrà cap domini,
no tindrà cap domini, cap domini.
El sol se'n va, la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
en el mirall, reflexa sense imatge, la nit em té i m'abraça.
I el sol vindrà, la lluna marxarà i tornarà a casa.
en el mirall, reflexa sense imatge, la nit se'n va, s'escapa.