En la década de los 80, un grupo de jóvenes entusiastas de la música se reunió para formar lo que se convertiría en una de las bandas más emblemáticas del rock catalán: Sopa de Cabra. La banda se originó en Girona, una ciudad en el noreste de Cataluña, España. Sus miembros fundadores fueron Gerard Quintana (vocal), Jaume "Peck" Soler (guitarra), Josep Thió (guitarra), Francesc "Cuco" Lisicic (bajo) y Josep Bosch (batería).
Inicialmente, comenzaron tocando en pequeños locales y bares, ganando popularidad con sus actuaciones enérgicas y su enfoque audaz hacia el rock. A medida que ganaban seguidores, sus presentaciones se volvían más frecuentes y aumentaba la escala de sus conciertos.
En 1989, Sopa de Cabra lanzó su primer álbum homónimo, Sopa de Cabra, que incluyó temas icónicos como "L'Empordà" y "El boig de la ciutat". Esta producción marcó el inicio del reconocimiento de la banda en el ámbito musical catalán y les permitió consolidar su identidad sonora con una mezcla de rock puro y líricas en catalán, algo poco común en ese momento.
Su segundo álbum, La Roda (1990), también tuvo un notable éxito y continuó ampliando su base de seguidores. Canciones como "Si et quedes amb mi" y "Mai trobaràs" se convirtieron en grandes éxitos. Con este disco, la banda no solo solidificó su estilo, sino que también demostró una evolución en su lírica, abordando temas más profundos y personales.
Avui veig tant plens els braços
i tant buides les mans;
ara sento per allà on passo
com creix el desengany.
Ja el neguit és a les cases,
l'amor és un combat;
ja la gent no gosa creure,
però vol seguir esperant.
Si et va bé,tu i jo sense enganys,
si et va bé,no te'n vagis mai,
si et va bé,seguirem caminant
tots dos junts,sempre endavant.
N'hi ha que viuen la tempesta,
no dormen mai en pau;
n'hi ha que de vegades s'aixequen
buscant la llibertat.
Pels carrers i per les vies,
als camps i a les ciutats,
pel teu cor i per la vida,
la roda anirà girant.
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé,no te'n vagis mai,
si et va bé seguirem junts lluitant
tots dos sempre canviant.
S'han vessat ja les paraules,
els extrems es van tocant;
ara ja no hi ha distàncies,
avui tots som iguals.
No escoltis els que et diguin
que tot és negre o blanc,
fes cas dels que t'expliquin
que tot pot ser veritat.
No hi ha ningu que em sàpiga dir
quin és el millor cami,
no hi ha ningu que estigui segur.
Només tu pots decidir
si vols seguir amb mi.
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé,no te'n vagis mai,
si et va bé seguirem endavant
tots dos,sempre canviant
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé,no te'n vagis mai,
si et va bé seguirem caminant,
tots dos junts,sempre canviant.