Luis Eduardo Aute Gutiérrez nació el 13 de septiembre de 1943 en Manila, Filipinas, en el seno de una familia acomodada. Sus padres, españoles, se establecieron en Manila por razones laborales. De niño, Aute mostró un temprano interés por el arte y la música, habilidades que fueron alentadas por su entorno familiar. En 1954, la familia regresó a España, lo cual marcó un cambio significativo en su vida.
Aute comenzó su carrera artística a una edad temprana, mostrando talento tanto para la pintura como para la música. En los años 60, mientras estudiaba arquitectura en la Universidad de Madrid, decidió dedicarse más intensamente al arte, destacándose como pintor y posteriormente iniciando su prolífica carrera musical.
En 1967, Aute lanzó su primer álbum, "Diálogos de Rodrigo y Gimena", que marcó el inicio de una carrera que se prolongaría por más de cinco décadas. Con una melodiosa combinación de poesía y música, Aute se convirtió rápidamente en una figura influyente en la canción de autor.
Durante los años 70 y 80, Luis Eduardo Aute construyó una rica discografía que incluye álbumes tan memorables como "Rito" (1973), "Espuma" (1974) y "Alma" (1980). Canciones como "De paso", "Al alba" y "Dentro" se convirtieron en himnos generacionales, abordando temas de amor, existencia y crítica social.
Además de su éxito en España, Aute alcanzó
Ver BiograFia Completa
De vegades els somnis
Viuen la realitat
I a l’invers hi ha vida
Que fa real lo somniat
Com aquesta nit dolça
D’un agost d’envelats
Pels carrers fent la festa
Que em recorda al passat
Que em recorda al passat
Un passat com un barri
De futur sense espills
On van viure els meus avis
On van néixer els seus fills
Tinc records del meu pare
Quan després del treball
Ens baila em a veure
Les orxates de’n Vall
Les orxates d’en Vall
Plaça Rovira
Vella Plaça Rovira
Del meu barri de Gràcia
I el meu cor adormit
I el meu cor adormit
Plaça Rovira
Em bategues guspires
D’un foc que ja era cendra
I més que fum
Ets tota llum
Aquesta nit
I a la nit ens anavem
Per canviar un poc d’ambient
Fins al bar Comulada
El Palau de’n Climent
On les ensaladilles
De la seva patent
Feien que el tast dels somnis
Fos un gust pel clent
Fos un gust pel Client
La farmàcia de’n Pere
I el quiosc deien, prou!
A tancar que ja arriba
El darrer treinta-nou
I el cinema Rovira
Fou un somni guarnit
Amb Charlot fent rialles
Pels grans i els més petits
Pels grans i els més petits
Plaça Rovira
Vella Plaça Rovira
Del meu barri de Gràcia
I el meu cor adormit
I el meu cor adormit
Plaça Rovira
Em bategues guspires
D’un foc que ja era cendra
I més que fum
Ets tota llum
Aquesta nit
I al primer son del somni
Quan el temps va partir
El meu pare em deia
‘Anem a casa a dormir’
I en silenci tornavem
Lentament cap amunt
A la torre dels avis
I tots els seus difunts
I tots els seus difunts
I entre el pou i les pedres
Del jardí de Massens
La galàxia ens plorava
Pluges de Sant Llorenç
I el meu pare em parlava
Assenyalant-me el cel
‘Fes-li abans dels teus somnis
Un petó al teu estel
Un petó al teu estel’
Plaça Rovira
Vella Plaça Rovira
Del meu barri de Gràcia
I el meu cor adormit
I el meu cor adormit
Plaça Rovira
Em bategues guspires
D’un foc que ja era cendra
I més que fum
Ets tota llum
Aquesta nit