Escucha música Distopia Ft Lower Diagonal Red de Mayhem 2025 en línea | Musica Metal

Mayhem - Distopia Ft Lower Diagonal Red Lyrics

Distopia
Artur Mas, a quina mútua vas?
Et tallo el coll sona Oi! i drum n bass,
Estic foll, art modern un Rolls Royce cremat,
Vols un còctel molotov, agitado no mezclado,
Yo acabo de comprar un Mikanoff,
Al super que em foti l'hígado,
Don Simon és el vi més venut a espanya,
No li dones pasta al sensesostre,
Potser s'ho gasta en droga,
A tu t'estranya,
Segur que amb els impostos
Li has pagat la coca al fill de p*** que t'explota,
O als mossos la farlopa, a la càrrega dragons,
Qui fa els testos psicotècnics, un esquizofrènic?
Ràfegues de pots,
De gasos lacrimògens amenaça els privilegis
I es mostra la tirania.
Volen boles de goma s'encrosten les ferides,
Però la repressió desgasta en silenci tantes vides...
Famílies es piquen, desconeguts son solidaris amb tu,
Des de barris on segur que t'has perdut,
Masses sant hilaris Se t'escapa el bus.
No fagis un mal ús del fal·lus.
Col·legues es fan camarades.
Birres compartides 5 de la matinada.
Veig el meu reflex en el iris d'un yonki.
Potser acabaré sent jo un puto zombi,
Alienat la vida sembla un somni.
Qui importa l'opi? La CIA - distòpic?
És el dia a dia, morint de sobredosis
D'apatia la rutina és com una tortura xina.
Obro la finestra un crepuscle apocalíptic,
Vull volar com una hippy passada de tripis.
Escapar els crits i plors BSO de la crisi,
Sonen en crescendo penso en el suïcidi,
Revolucionari man sinó quin desperdici.
Però ara no em puc treure el permís d'armes,
Des de que em va entra la neura I vaig al psiquiatra.
Alhora banquers es gasten els teus diners en bombes,
Ens venen la pala amb la qual cavem la nostra tomba.
Encara cobren sobresous,
Per la cara, em toca els ous.
Fan el xou amb l'obra social,
Plouen ous i et titllen de radical.
Sou massa tous, pintura a una sucursal,
Us escandalitza tant...
A la guerra direu que realista aquesta sang!
Eh tu no es ketchup ens estan matant.
Eh tu no és ketchup ens estan matant, man.
Filant prim, llegint text, entenent tot el context,
Observaràs la distòpia en un món molt complex.
Un reflex al mirall et revelarà
Un humà que's creia lliure i es descobreix autòmata.
Autodidacta a la força en una uni que tanca,
Les portes a les masses que no té cash en banca.
Però si crèdits a Bànkia, es gasten el sou en blanca,
Àvies fregant escales en un sistema de plantes.
Somien els maderos en truges electròniques?
La classe que et domina és qui paga la seva nòmina,
D'Smartphones esclau en un ramat de cràpules,
Vull escapar del malson i rebentar la cúpula.
I fins i tot per copular han inventat una aplicació,
I tu mirant Black Mirror tot creient-te superior.
Antibiòtics al pollastre, estrògens a la soja,
Com comprendràs la penya s'ha quedat tot boja.
El foll de veritat és qui aguanta
Amb tranquil·litat una societat malalta.
Cues de treballadors, han tancat la planta,
Famílies passen gana, banc apreta amb l'hipoteca,
I l'hipòcrita esteta, parla de societat líquida,
Diu que la classe obrera és una identitat política...
Una cosa del passat, vés i pregunta a l'Àsia.
Dotze hores a la fàbrica, alguns tenen amnèsia.
Jo amb la meva dèria, estic a la deriva,
Sud-Amèrica espoliada Àfrica ídem i SIDA.
Primer món no s'activa, saciat per la sativa,
Còctel imperialista consum i tecnologia.
El vent vindrà de l'est, i també del sud,
Les nacions s'alçaran practicant Robin Hood.
Molts ho han temut però només som una Terra.
Guerra popular per acabar amb totes les guerres.
Seguiràs sense consciencia amic de l'opressió del ric,
Si no minva l'audiència, no, a Gran Hermano VIP,
Mira la condescendència de l'especulador de Wall Street,
Feliç? No. Indiferència si arruïnat es llença al buit.
No és recurrent imatge, el karma miratge,
No hi ha justícia divina si propaganda liberal.
Xavier Sala i Martín se la pela amb la mà blanca,
La vida són dues veles que et pren la banca.
Però la massa empassa, cedeix a l'abús,
Jo l'estranger de Camús. Estic perdut.
No estic vençut l'únic que ha crescut més,
Que el meu derrotisme és que el separa l'abisme
Que li porta la consciència d'avantguarda que ens aguarda?
No sé però ja tarda el tema la baralla no les cartes,
Materialisme històric desmuntar a Pablo Coelho.
Que incito a l'odi, serà que la guerra anhelo.
Si la mort els pesa per la terratinent duquessa,
Llàgrimes no vessen si la dreta mata a Odessa.
Assumim la violència quan és institucional,
No que la legitima reacció sigui il·legal.
Xaval no anem enlloc si sempre els hi fem el joc,
Jo em refugio al rap per evitar l'estat de xoc.
Precari proletari que no et pari el pavo d'Armani,
Que no em pagui el salari per anar a la mani que l'empari,
Seguir àrid rere la seva psicopatia.
Sobren les hipocresies som les flames de Can Vies,
Fliparies... Si deixés que em guiés l'odi,
Just fer de Puig una snuff movie o un diluvi universal.
Si existís Déu no ens hagués fet racionals,
Jo insubmís no vull lloc al paradís, prefereixo anar a l'infern,
Que al cel amb Rouco Varela viure mort, millor morir viu,
Entre Marx, titius i pega per encartellar, batalles,
Competitivitat sana i sinó que et follin.
Estem en distòpia no perdem res amb l'all in,
Només la vida, si ho donem tot.
Però si no ho donem tot només perdem la vida, co!
Despertarme atónito ante semejante estruendo,
Filosofía de la noche es la que perturba mis recuerdos.
Cuando el PSOE de socialista las gasta,
Y su máximo representante me recuerda a Sagasta.
Yo no hablo de pu*** y yo no voy de gangsta,
Escupo a desalmados con gafas de pasta.
El capital aplasta, mucho daño ha hecho.
Sueldos desorbitados y gente sin techo.
Y como cambiar el mundo con un verso agónico,
A diario me pregunto y esto no es metafórico.
Tú sales de fiesta porque vida sólo hay una,
Eso dile al explotado que doce horas curra.
Soy el poeta que con versos dispara,
Cada dia más persona como Che Guevara.
Cada dia más humilde y cada dia mas radical.
Quiero ver arder a miembros de la OTAN.
Por asesinos genocidas del pueblo libio,
Por masacrar su poblacion incluyendo a los niños.
Esas almas muertas jamás tendrán infancia,
Nuestro pais lo apoya y lo llaman democracia.
Los bancos mandan y no se presentan a elecciones,
Botín y compañia son los nuevos señores,
De este mundo podrido que de ignorancia supura,
O eres un desalmado o pierdes la cordura.
Y aún sabiendo esto la gente calla la boca
Con tal de poder salir un fin de semana de compras.
Yo no sigo el compás de esta balada de sangre,
Que todos bailamos porque somos culpables.
Millones de personas siguen muriendo de hambre,
Seguís sin ser conscientes de la lucha de clases.